Què ha passat amb les persones? Totes tan canviades i alhora tan paregudes. Actuen de
forma normal… sense tan sols saber que és lo normal. Fa quinze anys lo normal era
veure boixos jugar a totes hores i cridar-se des de l’altra punta del carrer. Ara lo normal és
enviar un WhatsApp i quedar tots en una casa per jugar a la Play. No crec que lo normal
d’abans sigui millor o pitjor que el d’ara, tan sols han passat massa coses en quinze anys.
Si pensam en com érem en el passat veurem una altra realitat molt diferent a la d’ara,
però sempre diem que és normal. Fem servir tantes vegades aquesta paraula sense
saber bé que significa. Tot i que podem posar exemples, no crec que tinga un significat
clar. Podríem dir que lo normal és allò que feim tots per igual, podem dir que respirar,
dormir, menjar, beure,pensar, és lo normal, però totes aquestes accions són necessàries.
Ara pensem, què és normal? Cada persona, en cada lloc del món fa una mateixa cosa de
diferents maneres. Com, sabent això, podem seguir utilitzant la paraula normal. Jo, d’una
forma egoista, demano deixar d’utilitzar-la pel simple fet de que som persones. Una
espècie que va continuar amb lo que diem evolució i varem fer grans coses. Seguim fent
grans coses avui en dia. Persones curioses, boges, increïbles i amb massa imaginació.
Que meravellosos que som, no? Però, ara em pregunto, què està passant amb aquestes
meravelloses persones? Cada dia veiem destrucció i morts, ja sigui per la televisió com
pel carrer. Tots i cada uns dels dies apartem la vista i feim com si no ens estiguéssim
matant entre nosaltres i al món sencer. Això no va vindre fa milers d’anys amb la definició
de persones meravelloses. No. Ja fa anys, no se ben bé si milers o centenars, però en
algun moment varem aprendre a ser dolents.
Sentim ràbia, una ràbia infinita que ens devora, que ens controla. El problema de la
humanitat no és el desig de poder i sous, encara que som idiotes al pensar que són tan
importants. Tot i així, el problema és la ràbia. Ens mata per dins, lentament. Tots sentim el
dolor, asfixiant i insuportable. Per aquest dolor, per aquesta ràbia, feim coses horribles.
Matam com di nos fos res i no parlo sols de persones o animals. Matam alegries, matam
amor, matam rialles. Som tan dolents que matam somnis i somiadors. Què passarà amb
nosaltres? Una espècie maleïda, controlada per la ràbia. Què passarà amb les nostres
ments? Corrompudes per les societats i les mentides. Que algú em diga què passarà amb
les nits d’estiu, tots plegats per Vila sense fer res, però somiant com ningú ho ha fet mai.
Beneits de nosaltres, que ens creiem els reis del món! Aquí i ara mateix jo puc sentir com
es mor. Puc escoltar als boixos jugant al carrer. Puc veure com tots giram el cap i feim
com si no res. Mentre tant, ens morim i diem, una altra vegada, que és normal sense
saber el significat d’aquesta paraula. Criem a les persones en països de mentida i buides
de sentit. No ens donam compte de lo que podríem fer, de tot lo que podríem salvar.
Encara que no soc la primera en obrir els ulls, ni seré l’última, seguim igual i pareix que
anem a pitjor. Volem soldadets sense cervell però amb estudis i criticam la filosofia per
aconseguir-lo. Ens ensenyen que el món està bé i que si hi ha alguna cosa malament
nosaltres no podem fer res. Que estam sols encara que som milions de persones. La
solitud és un arma molt perillosa. Mentre tant, seguim sent dolents, tots nosaltres. Fins el
somiadors, com jo, podem sentir la ràbia. Penso tots els dies en que, avui en dia, ja
neixen infants dolents. Qui mai ho hagués imaginat? Hem matat fins a la innocència.
Tot i així jo tinc esperança. Esperança pels somiadors empedreïts. Persones que poden
canviar petites coses per separats… Imagineu el que podrien fer tots junts? Aquelles
persones que es troben als llocs més inhòspits. A vegades els meus somnis van de què
passaria si tots aquestes persones s’ajuntessin. Deig poder veure aquell dia. El dia en
que una persona amb moltes altres més ensenyin a com podem deixar de ser dolents.
dimarts, 20 de juny del 2017
VÀREM APRENDRE A SER DOLENTS (2016-17)
PROVA GINCANA
Això per la gincana
PROVA CONTES
Aquí aniran els contes
PROVA DITES
Això serà per fer concurs de dites
Subscriure's a:
Missatges (Atom)